jueves, 27 de diciembre de 2012

19 de desembre del 2012 - Ells cusen

Des del setembre a avui hem estat muntant i bobinant (cosint) pastilles. Però rebobinaré una mica avans i us poso en situació.

La paraula elèctrica de la guitarra elèctrica d'algún lloc ha de venir, i pels que no ho sabeu encara la part més elèctrica de la guitarra són les pastilles. Les pastilles són uns aparatets que converteixen la vibració de les cordes en electricitat. Bàsicament estàn fetes d'imants, que pel fet de ser imants generen un camp magnètic i moltes (MOLTES) voltes de fil de coure enrotllat (bobinat) al voltant dels imants. Quina és la gràcia d'enrotllar fil de coure a uns imants? (atenció!) La corda de la guitarra, al vibrar sobre l'imant genera variacions al camp magnètic que produeix l'imant, i a la bobina, màgicament, es genera una corrent (induïda) proporcional a la variació del camp magnètic (i per tant a la vibració de la corda). Aquesta corrent que s'ha generat a la bobina de coure ja és electricitat, però és tant poca que no es pot treballar amb ella, però multiplicant aquest fenòmen per uns quants milers de voltes de bobina aconseguim augmentar l'electricitat fins a uns nivells acceptables. Una cosa que a mi m'agrada molt és que les guitarres elèctriques no necessiten piles ni conectar-se a la corrent, amb aquest sistema les guitarres funcionen "per sempre" i mai es gasten.

Pastilla de guitarra elèctrica. 6 imans i una bobina de coure

S'ha acabat la classe, qui vulgui saber més que es busqui la vida. Doncs nosaltres, com a bons artesans que som vam decidir descartar les pastilles que venien amb el famós kit de build your own guitar i vam comprar altres kits de build your own guitar pickups (pastilles de guitarra). Ja veieu que hi ha kits per tot, però crec que no seguirem aprofundint i no comprarem kits per fer els imants casolans ni el cable de coure. OK!

Per fer el prototip que estem construint, i donat que les despeses d'enviament de les comandes de StewMac són bastant cares i s'ha d'aprofitar bé cadascuna vam pensar en fer cuatre pastilles, i després ja posarem a la guitarra les que ens agradin més (o les que sonin). Vam comprar 4 kits, un per fer una pastilla tipus Stratocaster, dos per fer les dues pastilles de tipus Telecaster, i un per fer una pastilla doble tipus Les Paul.

Stratocaster, Telecaster y dues Les Paul

Els kits consisteixen en els imants, ja de la mesura correcta, les peces per muntar la pastilla i els cables. En realitat no és molta cosa, però els imants han de ser de bona qualitat, perquè si no funcionen bé podria ser que la pastilla no sonés igualada, penseu que cada corda està sobre un imant, del que depèn que l'electricitat es generi correctament.

El procés de bobinat de les pastilles és conceptualment senzill però difícil de fer, i més difícil de fer bé. S'ha de girar el cable de coure al voltant dels imans de manera que la massa de filament quedi uniforme a la pastilla. A més a més s'han de comptar les voltes d'alguna manera. A internet hi ha tutorials per fer pastilles en els que fan servir taladros adaptats o màquines de cosir adaptades per cosir les pastilles. Nosaltres, gràcies a l'ajuda del Joan Sunyol, hem pogut fer servir un torn elèctric de velocitat regulable. Per la fabricació només hem hagut de fer una superfície on posar la pastilla per fer-la girar i una guia de fusta que evita que el cable surti fora de la bobina al girar. Per comptar les voltes hem fet servir un comptaquilòmetres de bicicleta (també gentilesa del Joan Sunyol) configurat per comptar un metre recorregut per cada volta de bobina. Ens interessaba comptar les voltes, per si les pastilles queden bé poderles replicar.

El bobineitor del taller del Joan Sunyol
Top secret: 
  • Hem fet 5000 voltes a cadascuna de les bobines de la pastilla doble
  • Hem fet 7800 voltes a la pastilla de diapasó de Telecaster
  • Hem fet 8500 voltes a la pastilla del pont de Telecaster
  • Hem fet 8200 voltes a la pastilla de tipus Stratocaster 
Finalment, un cop cosides les pastilles s'ha de fixar el cable per evitar que es mogui i es degradi, per això es fa un procés anomenat "potting", al que podrien dir potejar, sucar o banyar les pastilles, que consisteix en submergir les pastilles acabades en un bany de cera calenta (80% parafina i 20% cera d'abella) per treure l'aire de dins de la pastilla i que no es mogui res. És recomanable fer servir una bomba de buit per millorar el procés, ja que amb la pressió que fa el buit és més fàcil treure l'aire a les pastilles. Nosaltres també ho vam fer servir.

Per més fotos podeu anar aquí.

lunes, 27 de agosto de 2012

Díes 5 i 6 - Lijar i comprar

A la guitarra encara li queda molta feina de lija per fer. Durant els dos últims dies hem anat lijant i posant massilla als llocs on havíem lijat massa per anar definint la forma. Sobretot la forma del rebaix que estem fent a gran part del contorn de la guitarra. És una feina laboriosa i delicada. Perquè hi ha moments en que penses que ja n'hi ha prou, però després li passem una mica de pintura i el rebaix es nota molt menys. Però a mesura que es va lijant es va veient més clarament com s'ha de seguir, i apareixen idees noves de corbes que anem posant a la forma.
Lijar i posar masilla quan ens passem. I les hores van passant

A més hem decidit fer nosaltres les pastilles. Hem demanat kits de construir pastilles i tot el necessari per fer-les nosaltres. En principi si es fan bé poden ser de bona qualitat, però el problema és que no sabrem com sonaran fins que no les haguem fet, i si no ens agraden no es poden refer. Però segur que serà una experiència interessant. En realitat hem demanat pastilles de tipus stratocaster de bobinat simple, de telecaster (tant la del neck com la del bridge) i una humbcker semblant a les que porta la gibson Les Paul de Slash. A veure quan arriven. De moment hem de fabricar un aparell per enrollar les 5-10000 voltes de fil de coure a les pastilles i de contar les voltes.

Per veure les fotos d'aquests dies podeu anar aquí.

jueves, 26 de julio de 2012

Dia 4 - 26 de juliol del 2012 - Buscant la "fair curve"

Benvolguts lectors
Avui escric jo, en Joan, per parlar de la feina de "fer forma". Aquesta és la primera de les guitarres i, com a tal serà la que ens estimarem més alhora que serà la que tingui més pedaços. I la majoria seran culpa meva. M'estic encarregant de buscar la forma idònia, de trobar les curves que permetin tant als observadors com als players gaudir d'una experiència total (musical, visual i tàctil).

Jo he après aquest ofici amb un mestre i té aires d'aprenentatge japonès, ja que crec fermament que fer forma és una de les feines on el dissenyador difícilment pot explicar els perquès. Crec que la forma va apareixent. Hi ha moments de claredat on es veu clarament on s'ha de treure material, n'hi ha de dubte i de por (perquè de tant treure, al final queda el cos d'una guitarra de joguina). Tenim la sort que sabem que la qualitat sonora d'aquesta guitarra no serà òptima (per causes alienes a nosaltres i només assumibles per part dels fabricants del kit) així que ens podem permetre reomplir els errors amb masilla i seguir tant feliços amb la nostra aventura.

"La forma va apareixent"

Sento la pressa amb que està escrit el post, però demà marxem els pirates (www.kayakpirates.blogspot.com) cap a Eivissa amb les bicicletes de mar i haig d'acabar moltes coses. Durant 10 dies la guitarra s'haurà d'esperar a ser retocada.

Fins aviat gremistes

Contunúo jo, el Marcos, per explicar el que vam fer en aquesta curta però intensa sessió. Primer de tot vaig haver de preguntar al Joan per què havia pintat de gris part de la guitarra. Em va contestar que per fer el rebaix de la fusta (que es veurà a les fotos) la pintura per sobre fa que la veta de la fusta desaparegui i llavors és més fàcil sobre una superficie tota del mateix color veure la forma i adonar-se del que falla per poder lijar més per on fa falta. També està molt bé perque a mesura que vas lijant et vas menjant la pintura i vas veient si has lijat molt o poc per les zones pintades sogons si està més o menys despintat. Amb aquesta tècnica el joan va lijar una estona la part frontal i el darrere del cos.

La guitarra es pinta per poder lijar més fàcilment
La guitarra lijada despintada segons s'ha anat treballant

La segona cosa que vam fer, també amb la intenció de facilitar-nos la feina de donar forma al cos, va ser utilitzar masilla per recuperar els cantos al cos. És molt més fàcil donar forma a un troç de fusta amb angles (per exemple un cub) que donar forma a un cos amb els angles arrodonits com el que vam comprar amb el kit, perque la strato no té cap angle. Tot està arrodonit. Llavorç vam comprar masilla i la vam fer sevir per recuperar els cantos de les parts de la guitarra que no havíen estat tallats amb la serra i també vam cubrir amb masilla els forats de la pala. Perque vam decidir des del principi que posariem els afinadors en formació 4-2.

La pala amb els forats tapats
Veureu totes les fotos de la sessió a l'album del dia aquí.

jueves, 5 de julio de 2012

Dia 3 - 4 de juliol de 2012 - Al taller del Joan Sunyol

El Joan (Jorquera) no ha pogut esperar més dies i ha volgut portar la guitarra al Joan Sunyol, el seu mestre de disseny i una persona molt benerada i respectada per ell. També hem anat a visitar-lo al seu taller de la Floresta per a poder utilitzar les seves eines de lijar i pulir. Hem estat parlant sobre les corves de la guitarra, hem mastegat una mica més el concepte i hem discutit sobre el colpejador, que serà una peça capital per definir el  caràcter de la guitarra.
Jo (que no tinc ni ideia de disseny ni de fusteria) he après que és recomanable deixar els cantos de la fusta vius fins a tenir tot el cos definit i tallat. I al final arrodonir els cantos. Els cantos vius permeten veure fàcilment els angles utilitzats per tallar, però si s'arrodoneix avans d'hora només queda la intuició per fer la feina. I per uns principiants com nosaltres la intuició no és una opció.

El Joan Jorquera i el Joan Sunyol. L'aprenent i el mestre

martes, 3 de julio de 2012

Dia 2 - 2 de juliol de 2012 - Caladora

La segona sessió del gremi ha estat fonamental. Amb una serra de calar o caladora tot és diversió. Sobretot al descubrir que la fusta de til·ler és realment tova. El Joan i el Toni han demostrat la seva traça tallant fusta i el Gusi (Eugenio Majó) i jo (Marcos Majó) hem estat col·laborant i descobrint el plaer de tallar amb eines elèctriques. Més tard ha arribat el Roger Pueyo i també ha ajudat amb el tall de la forma de la pala. Hem descobert que la fusta de til·ler (basswood) del cos és realmet tova, però el maple (maple) del màstil és molt més dura i dificil de tallar. Gairebé cremem la fusta, i segurament la serra que hem fet servir de la caladora s'haurà de llençar.

Per veure les fotos de l'evolució de la guitarra el millor que podeu fer és visitar l'album de fotos del gremi. El trobareu aquí.

Així és com vam deixar la guitarra després de tallar i lijar una mica.
Al acabar la segona sessió. Ja no sembla una stratocaster

viernes, 29 de junio de 2012

Dia 01 - 29 de juny de 2012 - Taula cuadrada de la terrassa

El primer dia de gremi l'hem dedicat a desmuntar el colpejador del kit i mirar com està feta la guitarra en general. És una bona merda. Només el cos ja té més parts que un llit "queen size" d'IKEA. A més de regal té una cicatriu/raja amagada sota el colpejador. Nice surprise. Però el kit és barat i sembla fàcil de treballar. I és el que tenim. El Joan Jorquera (dissenyador) està fora de si, molt motivat, sobretot de la mala qualitat de la materia primera. Hi ha molt per fer i molt farem. El Toni Jorquera (fuster) ha estat parlant de la qualitat de la fusta i de com treballarla. Però bàsicament hem estat parlant de com redissenyar el cos i ja hem pintat sobre el cos el que serà la nova forma aproximada. La guitarra perdrà la banya de sota, tindrà un cos més petit i arrodonit, la banya de sobre estarà una mica més estilitzada i la pala la modificarem per a posar les clavijes d'afinar en formació 4/2.

Així era el cos. Amb la raja i totes les seves parts de fusta

Una font important d'inspiració és la meva "nova guitarra". La Ernie Ball MUSIC MAN Silhouette. Una preciosa i magnífica guitarra.

La meva Silhouette amb el VOX AC15. Un bon equip

jueves, 28 de junio de 2012

Fundació del gremi

El que m'ha emputxat a muntar aquest gremi no han estat les meves ganes de fer-me una guitarra única i custom. El que m'ha motivat a fer-ho és el fet de conèixer a gent que crec que és capaç de fer una guitarra única i custom. Una o moltes. Però que per si sols no ho haguéssin fet. Per falta de ganes, recursos o motivació emprenedora. Jo em considero motivat i emprendor, però no suficienment capacitat per a aconseguir resultats satisfactoris d'artesania.
Per això som un gremi. Crec que cap de nosaltres en solitari seria capaç de fer una guitarra de la que estigués completament satisfet, però si que crec que entre tots podem fer una guitarra de la que tots estiguem completament satisfets. A veure si funciona.
El nostre primer objectiu serà construir una guitarra elèctrica a partir d'un kit de "build your own Strato guitar" Tenayo comprat a thomann. És a dir, redissenyar i refer les peces del kit fins a tenir una guitarra que poguem considerar nostra.

Algunes de les guitarres que hi ha per casa

Jo soc el Marcos Majó. També conegut com el cuiner dels KayakPirates, Sir Phoney. Un plaer.