jueves, 26 de julio de 2012

Dia 4 - 26 de juliol del 2012 - Buscant la "fair curve"

Benvolguts lectors
Avui escric jo, en Joan, per parlar de la feina de "fer forma". Aquesta és la primera de les guitarres i, com a tal serà la que ens estimarem més alhora que serà la que tingui més pedaços. I la majoria seran culpa meva. M'estic encarregant de buscar la forma idònia, de trobar les curves que permetin tant als observadors com als players gaudir d'una experiència total (musical, visual i tàctil).

Jo he après aquest ofici amb un mestre i té aires d'aprenentatge japonès, ja que crec fermament que fer forma és una de les feines on el dissenyador difícilment pot explicar els perquès. Crec que la forma va apareixent. Hi ha moments de claredat on es veu clarament on s'ha de treure material, n'hi ha de dubte i de por (perquè de tant treure, al final queda el cos d'una guitarra de joguina). Tenim la sort que sabem que la qualitat sonora d'aquesta guitarra no serà òptima (per causes alienes a nosaltres i només assumibles per part dels fabricants del kit) així que ens podem permetre reomplir els errors amb masilla i seguir tant feliços amb la nostra aventura.

"La forma va apareixent"

Sento la pressa amb que està escrit el post, però demà marxem els pirates (www.kayakpirates.blogspot.com) cap a Eivissa amb les bicicletes de mar i haig d'acabar moltes coses. Durant 10 dies la guitarra s'haurà d'esperar a ser retocada.

Fins aviat gremistes

Contunúo jo, el Marcos, per explicar el que vam fer en aquesta curta però intensa sessió. Primer de tot vaig haver de preguntar al Joan per què havia pintat de gris part de la guitarra. Em va contestar que per fer el rebaix de la fusta (que es veurà a les fotos) la pintura per sobre fa que la veta de la fusta desaparegui i llavors és més fàcil sobre una superficie tota del mateix color veure la forma i adonar-se del que falla per poder lijar més per on fa falta. També està molt bé perque a mesura que vas lijant et vas menjant la pintura i vas veient si has lijat molt o poc per les zones pintades sogons si està més o menys despintat. Amb aquesta tècnica el joan va lijar una estona la part frontal i el darrere del cos.

La guitarra es pinta per poder lijar més fàcilment
La guitarra lijada despintada segons s'ha anat treballant

La segona cosa que vam fer, també amb la intenció de facilitar-nos la feina de donar forma al cos, va ser utilitzar masilla per recuperar els cantos al cos. És molt més fàcil donar forma a un troç de fusta amb angles (per exemple un cub) que donar forma a un cos amb els angles arrodonits com el que vam comprar amb el kit, perque la strato no té cap angle. Tot està arrodonit. Llavorç vam comprar masilla i la vam fer sevir per recuperar els cantos de les parts de la guitarra que no havíen estat tallats amb la serra i també vam cubrir amb masilla els forats de la pala. Perque vam decidir des del principi que posariem els afinadors en formació 4-2.

La pala amb els forats tapats
Veureu totes les fotos de la sessió a l'album del dia aquí.

jueves, 5 de julio de 2012

Dia 3 - 4 de juliol de 2012 - Al taller del Joan Sunyol

El Joan (Jorquera) no ha pogut esperar més dies i ha volgut portar la guitarra al Joan Sunyol, el seu mestre de disseny i una persona molt benerada i respectada per ell. També hem anat a visitar-lo al seu taller de la Floresta per a poder utilitzar les seves eines de lijar i pulir. Hem estat parlant sobre les corves de la guitarra, hem mastegat una mica més el concepte i hem discutit sobre el colpejador, que serà una peça capital per definir el  caràcter de la guitarra.
Jo (que no tinc ni ideia de disseny ni de fusteria) he après que és recomanable deixar els cantos de la fusta vius fins a tenir tot el cos definit i tallat. I al final arrodonir els cantos. Els cantos vius permeten veure fàcilment els angles utilitzats per tallar, però si s'arrodoneix avans d'hora només queda la intuició per fer la feina. I per uns principiants com nosaltres la intuició no és una opció.

El Joan Jorquera i el Joan Sunyol. L'aprenent i el mestre

martes, 3 de julio de 2012

Dia 2 - 2 de juliol de 2012 - Caladora

La segona sessió del gremi ha estat fonamental. Amb una serra de calar o caladora tot és diversió. Sobretot al descubrir que la fusta de til·ler és realment tova. El Joan i el Toni han demostrat la seva traça tallant fusta i el Gusi (Eugenio Majó) i jo (Marcos Majó) hem estat col·laborant i descobrint el plaer de tallar amb eines elèctriques. Més tard ha arribat el Roger Pueyo i també ha ajudat amb el tall de la forma de la pala. Hem descobert que la fusta de til·ler (basswood) del cos és realmet tova, però el maple (maple) del màstil és molt més dura i dificil de tallar. Gairebé cremem la fusta, i segurament la serra que hem fet servir de la caladora s'haurà de llençar.

Per veure les fotos de l'evolució de la guitarra el millor que podeu fer és visitar l'album de fotos del gremi. El trobareu aquí.

Així és com vam deixar la guitarra després de tallar i lijar una mica.
Al acabar la segona sessió. Ja no sembla una stratocaster